La primera fotografia

La fotografia en colors va ser estudiada al llarg del segle XIX. Experiments inicials en color no van poder fixar molt bé la fotografia ni prevenir que el color acabés desapareixent. A més, fins als anys 1870 les emulsions disponibles no eren sensibles a la llum vermella o verda.

La primera fotografia amb color permanent va ser presa el 1861 pel físic britànic James  Maxwell. Va presentar el seu mètode additiu de fotografia en color a Londres, amb la intenció de demostrar que qualsevol color podia obtenir barrejant llums dels tres colors primaris (vermell, verd i blau) en diferents proporcions. Va provar la teoria fent passar la llum a través de filtres acolorits combinats i projectant el resultat en una pantalla. Va ser el primer sistema additiu aplicat a la fotografia en color i va rebre el nom de tricromia. La fotografia en color que va realitzar Maxwell va ser a partir de tres fotografies successives cada vegada amb la lent després d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. La fotografia es va cridar Tartan Ribbon i està considerada com la primera fotografia de color permanent. Aquesta encara pot veure a la Universitat de Cambridge. El procediment té un fonament científic, però l'experiment va resultar per pura coincidència, ja que l'emulsió utilitzada per Maxwell posseïa una sensibilitat cromàtica insuficient.

Perfeccionament de la tècnica

El 1873 Hermann W va descobrir que la placa de colodión humit normalment només sensible al blau podia fer-se més sensible al verd tractant-la amb alguns tints d'anilina. Això el va portar a la placa , insensible al vermell i encara supersensible al blau, però ja s'avançava en la direcció correcta. Més tard (1884) va aconseguir sensibilitzar al taronja però no serà fins 1906, introdueixin la placa pancromàtica, sensible a tots els colors de l'espectre.

Les plaques de vidre Autochrome, van sortir al mercat el 1907, essent el primer sistema comercialitzat, i l'únic disponible en color fins a 1935. Es va deure a la gran aportació dels francesos Auguste i Louis Lumière, que van idear un sistema de reixeta, en la qual la placa era recoberta de minúsculs grans de fècula de patata, tenyits. Les plaques autocromas eren transparències o diapositives.

Un altre procediment de fotografia en color va ser inventat per Sergei Gorskii, que consistia en tres exposicions monocromes diferents d'una escena a través de filtres vermells, verds i blaus. El mateix inventor, entre els anys 1909 i 1915, va prendre imatges de gran bellesa al llarg de l'imperi rus. Però aquest sistema no es va comercialitzar, i només els seus hereus van conservar les seves imatges.